Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 138.080

131. càrrega amb l'estic
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Esport
Càrrega consistent a empènyer o colpejar un adversari amb l'estic, agafant-lo amb les mans separades i sense tenir-lo en contacte amb la pista. [...]
132. allerat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense subjecció, trava o embaràs de cap mena, amb entera llibertat. Els nois jugaven allerats. Corria allerat. Benestant, que viu còmodament, sense estretors de cap mena. Són gent allerada. Viuen allerats. [...]
133. intons -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no ha estat tos. Que s'enquaderna amb les barbes o els plecs sense tallar. Llibre intons. [...]
134. guardiola
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient clos amb una petita escletxa per on hom pot ficar-hi monedes o bitllets, que difícilment poden treure's sense trencar-lo o obrir-lo. [...]
135. improvisar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer (quelcom) sense estudi ni preparació, en el moment que se'n presenta la necessitat. Improvisar un discurs. Tocar un instrument o cantar amb tècnica i creativitat espontànies, sense una escriptura codificada. [...]
136. parca 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abric de pell propi dels esquimals, que arriba fins a l'alçada de les cuixes, proveït generalment d'una caputxa. Peça d'abric, amb caputxa o sense, que imita la parca dels esquimals. [...]
137. esgarrapada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esgarrapar; l'efecte. Em va fer una esgarrapada a la cara. amb una esgarrapada [o amb quatre esgarrapades] Precipitadament. Avui he dinat amb una esgarrapada. Es vestí amb quatre esgarrapades i es calçà sense posar-se els mitjons. [...]
138. llagut
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastiment català no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d'aparell llatí d'un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al tràfec. Bastiment no català que recorda força el llagut [...]
139. ciclopi -òpia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al ciclop o als ciclops. Construït amb grans blocs irregulars de pedra, sense cap material que els uneixi i generalment amb alguna pedra petita que fa de falca. Muralla ciclòpia. [...]
140. 'Lledó' o 'Lladó': amb 'e' o amb 'a'?
Font Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Lladó. Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle X? és Lledó, ja que prové del llatí LOTONE ('lledó, lledoner') i presenta una evolució regular a partir de la forma llatina posterior LEDONE.  Aqu [...]
Pàgines  14 / 13.808 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>